Sobre els diners

Buffffff... quina mandra parlar dels diners. Jo els odio... sí, sí, així tal qual... els diners no m'han aportat mai res de bo i per tant no els puc sofrir. El diner és una cosa ben extranya perquè tothom el vol però per si sol no t'aporta res i doncs, bé, a cagar amb els diners!

El temps

El temps

El temps passa... ens fem grans i sovint es perden les il·lusions. Sense adonar-nos-en, ens trobem immersos dins de paradigmes psicològics adversos i complicats que l'únic que ens creen són mal de caps. Passa el temps i tenim problemes, feina, treball, malalties... el temps només porta desgràcies o això és cap on ens condueix pensar-hi. 

Però potser el temps ens dona molt més que complicacions, el temps ens dóna felicitat, alegria, il·lusió i moltes altres coses més. El temps a l'hora ens fa por, tenim por de perdre'l, de fer tard en les nostres expectatives o obligacions, de fer-nos grans... El temps és dur amb tothom, no perdona a ningú, ni el més ric ni la persona més gran no se'n salven i per aquest motiu és l'amo i senyor de tot i de tothom ja que tothom en depèn. Però no ens podem resignar, això seria rendir-se, el que hem de fer és actuar, no hem de perdre el temps lamentant-nos i pensant-hi, hem de superar el temps, hem de ser més forts que ell. No som esclaus de ningú, no ens comportem com a tal. 

Somnis

Somnis.

És tant fàcil somiar. De petits somiem, somiem en tot el que se'ns pot passar pel cap, qualsevol cosa. Somiem en què un dia serem grans i tindrem una dona ben maca i un munt de fills, somiem potser també que treballarem d'astronautes o de bombers, podem somiar que serem rics i que serem els amos del món, que tindrem un lleó de mascota, que viatjarem per tot el món i moltes altres coses que ens puguem imaginar però no, jo no em refereixo a aquests somnis. Em refereixo a aquells somnis que a més a més de ser una il·lusió com qualsevol dels anteriors són un objectiu, una meta, un fi el qual ens permetrà trobar la felicitat. Aconseguir realitzar un somni no és fàcil i sovint la gent diu que no es poden complir. De ben segur, però, si una cosa tenen els somnis és una necessitat, la necessitat de l'esforç, del treball, de la suor i les llàgrimes, de la creença, del desig, d'hores i hores de treball... Sí! això són els somnis. Són coses gens fàcils d'assolir, sovint impossibles. Els somnis són allò que tothom et diu que no aconseguiràs, que és estúpid esforçar-s'hi perquè de ben segur de res servirà. Així doncs, és ben clar que no cal somiar, no serveix de res, és totalment estúpid, tothom ho diu! els somnis es redueixen a un desig fictici que donen falses esperances d'aconseguir la felicitat, no són res, tan sols mentires internes que ens plantegem a nosaltres mateixos per poder creure que no som tan mediocres com ens pensem. Bé, sembla ser ben clar, les persones que tenen somnis són uns il·lusos, són estúpids que no gosen afrontar la realitat que se'ls presenta. 

Doncs bé, jo sóc un il·lús. Tinc un somni, un somni que representa molt més que la meva ignorància i estupidesa, aquest somni marca el meu camí guiant els passos que realitzo sense descans. L'esforç és el camí que he triat per arribar-hi, un camí llarg, amb entrebancs de tot tipus, treball, suor, llàgrimes, hores de treball... però, tot i que sembli irònic, n'estic orgullós!

Sí, tinc un somni, un somni que em defineix en la meva condició de persona però no vull plorar ni rendir-me, potser mai l'aconseguiré, no ho se, l'únic que sé és que continuaré esforçant-m’hi a pesar del que em digui tothom. Conec la teoria, sé que és difícil, potser impossible o com m'agrada dir-ho a mi, més aviat improbable però més ben igual, perquè al final seré jo qui triarà el meu camí, seré jo qui posaré les meves normes, seré jo qui decidirà el meu destí perquè això és el que realment significa somiar, somiar és la cosa a la qual la gent té més por, somiar és la por de rendir-se, la por d'abandonar i sentir que no has lluitat prou per aconseguir fer-lo realitat. Aquest és el veritable significat de somiar així que jo, no em penso rendir mai, mai!