És tant fàcil somiar. De
petits somiem, somiem en tot el que se'ns pot passar pel cap, qualsevol cosa.
Somiem en què un dia serem grans i tindrem una dona ben maca i un munt de
fills, somiem potser també que treballarem d'astronautes o de bombers, podem somiar
que serem rics i que serem els amos del món, que tindrem un lleó de mascota,
que viatjarem per tot el món i moltes altres coses que ens puguem imaginar però
no, jo no em refereixo a aquests somnis. Em refereixo a aquells somnis que a més
a més de ser una il·lusió com qualsevol dels anteriors són un objectiu, una
meta, un fi el qual ens permetrà trobar la felicitat.
Aconseguir realitzar un
somni no és fàcil i sovint la gent diu que no es poden complir. De ben segur,
però, si una cosa tenen els somnis és una necessitat, la necessitat de
l'esforç, del treball, de la suor i les llàgrimes, de la creença, del desig,
d'hores i hores de treball... Sí! això són els somnis. Són coses gens fàcils
d'assolir, sovint impossibles.
Els somnis són allò que tothom et diu que no
aconseguiràs, que és estúpid esforçar-s'hi perquè de ben segur de res servirà.
Així doncs, és ben clar que no cal somiar, no serveix de res, és totalment estúpid,
tothom ho diu! els somnis es redueixen a un desig fictici que donen falses
esperances d'aconseguir la felicitat, no són res, tan sols mentires internes
que ens plantegem a nosaltres mateixos per poder creure que no som tan mediocres com ens pensem. Bé, sembla ser ben clar, les persones que tenen somnis
són uns il·lusos, són estúpids que no gosen afrontar la realitat que se'ls
presenta.
Doncs bé, jo sóc un
il·lús. Tinc un somni, un somni que representa molt més que la meva ignorància
i estupidesa. Aquest somni és el camí que guia els passos que realitzo
sense descans. L'esforç és el mitjà que he triat per arribar-hi. És un camí llarg,
amb entrebancs de tot tipus, treball, suor, llàgrimes, hores de treball...
però, tot i que sembli irònic, n'estic orgullós!
Sí, tinc un somni, un
somni que em defineix en la meva condició de persona. Sé que és difícil però no vull plorar ni
rendir-me, potser mai l'aconseguiré, no ho sé. L'únic que sé és que continuaré esforçant-m’hi
a pesar del que em digui tothom. Conec la teoria, sé que és difícil, potser
impossible o com m'agrada dir-ho a mi, més aviat improbable però més ben igual,
perquè al final seré jo qui triarà el meu camí, seré jo qui posaré les meves
normes, seré jo qui decidirà el meu destí perquè això és el que realment
significa somiar, somiar és la cosa a la qual la gent té més por, somiar és la
por de rendir-se, la por d'abandonar i sentir que no has lluitat prou per aconseguir fer-lo realitat. Aquest és el veritable significat de somiar. Així que, jo, no em penso rendir mai, mai!