Paella en flames

En Dick coneix a la Jane a l’entrada de l’escola on porten els seus fills. Ràpidament s'enamoren i després de diverses cites comencen una relació sentimental. Al cap de sis mesos la Jane i el Tom es traslladen a la casa del Dick i el Max. 

La casa d'en Dick és més gran que la de la Jane i es troba més a prop de l'escola dels nens. A en Dick li sembla bé que la Jane i en Tom hi vagin a viure. És una casa gran i des de que es va divorciar de la mare del Max, pensa que se'ls hi queda massa gran per ells dos sols. Per la seva banda, a la Jane li sembla genial. Vol deixar enrere els fantasmes del seu difunt marit, que era alcohòlic i massa sovint recorria a la violència amb ella i amb el Tom. 

Els primers mesos de convivència es fan una mica complicats perquè els nens estan incòmodes amb la situació. En Max és el que ho porta pitjor. No entén perquè el seu pare viu amb una dona que no és la seva mare i perquè de cop i volta té un germà gran que no li cau bé. Per fer notar el seu malestar sovint contesta al seu pare o fa trapelleries cada cop més sonades. En Tom, per la seva banda, es mostra passiu, no interactua gens ni amb en Dick ni amb el Max, només parla amb la seva mare.  

En Dick s’esforça per millorar la situació però a la Jane sembla que li costa una mica més. És fica molt nerviosa i sovint crida a en Max. Això provoca que entre la parella comencin a aparèixer algunes discussions que cada cop van a més. Tot i això, conviuen durant un any.

Tot canvia quan la Jane clava una pallissa al fill del Dick mentre ell és a la feina. No és una pallissa qualsevol, l’estomaca de valent amb una paella. 

    -M'ha dit que m'acabes la verdura però jo no podia més... Llavors m'ha començat a pegar. - Li explica atordit en Max al seu pare.

En Dick acompanya incrèdul al seu fill a l’hospital que hi estarà tres dies ingressat. Mentre espera, no dubta en trucar a la policia que deté immediatament a la Jane per agressió a un menor i fica el seu fill a mans dels serveis socials. La Jane és condemnada a 3 anys de presó.

Ja han passat dos anys des de l’agressió i en Max té 7 anys, edat suficient per anar sol a l’escola, que està molt a prop de casa. Mentre el nen és a l’escola, en Dick es sent una mica marejat i amb la panxa regirada així que decideix no anar a treballar per quedar-se a casa a descansar.

Mentre està estirat al llit, sent un soroll fort dins la casa que el desperta.

            -Què deu ser? – Es pregunta.

S’aixeca amb el cap embotat per la febre i va a veure que ha passat. Surt de l’habitació i avança pel passadís que condueix fins a la sala d’estar. No veu res estrany. Mira al lavabo, a la cuina i a l’habitació d’en Max. Res, potser s’ho ha imaginat. Se’n torna cap al llit i s’adorm. Es desperta al cap de dos hores i al seu costat, damunt del llit, es troba una paella, la paella amb la que la Jane va estomacar el seu fill.

            -Max! – Pensa en Dick.

Surt corrent del llit truca a l’escola preguntant pel Tom.

-No, ja no hi és, fa 20 minuts que ha sortit – Diu el conserge a l’altra banda del telèfon.

-N’està segur, ja hauria d’haver arribat, estem a només 5 minuts caminant. – Diu en Dick.

-Sí, sí, del tot. N’estic segur perquè l’he vist sortir i l’he saludat a la porta de l’escola.

Que en Max no hagi arribat no vol dir res, sap que sovint s’encanta pel camí jugant amb els seus amics, o collint ametlles dels arbres que hi ha del camí de l’escola a casa. Però que significa la paella al costat del llit. A la casa no es veu cap vidre trencat, ni hi ha cap altra senyal que algú hagi entrat.

- Quan la Jane va entrar a la presó la policia em va retornar les claus de casa. Pot ser que n’hagués fet alguna còpia? – Es pregunta en Dick.

En Dick té clar que la Jane ha ficat la paella al costat del seu llit per espantar-lo. Recorda que va ser condemnada a tres anys però potser ha sortit en llibertat condicional. Truca a la policia per informar dels fets.

            -No, la Jane continua complint condemna. – Diu l’agent de policia.

Què significa això, es pregunta en Dick. S’ho està imaginant? Intenta tranquil·litzar-se repassant els fets mentre espera que arribi en Max. Però no arriba, ja fa 40 minuts que ha sortit de l’escola, no pot ser que tardi tant, mai es retarda tant.

Surt a buscar-lo però res, ni rastre d’en Max. No apareix. Torna a l’escola i no hi és. Truca a casa dels seus amics i tampoc saben on és. Desesperat, torna a truca a la policia.

            -En Max ha desaparegut- Diu.

            -Qui és en Max? - Pregunta l’agent.

            -El meu fill! Soc el Dick, he trucat fa una estona preguntant per la Jane.

            -Quanta estona fa que ha desaparegut?

            -Una hora, ha sortit de l’escola i encara no ha tornat!

            -Una hora no és gaire temps, està segur que no està amb algun amic?

-No, ja he trucat a tothom, segur que ha estat la Jane.- Insisteix en Dick.

            -Ja li he dit que no pot ser, que segueix a la presó.

La policia li diu que activaran el protocol de cerca de desapareguts, però que fins que no passin 4 hores no es començaran a moure els efectius. S’indigna desesperat i se’n torna cap a casa a veure si ha tornat. Però res, la casa es buida amb dos excepcions, la paella ja no hi és i hi ha una nota sobre la taula del menjador. 

“Hola Dick, han passat dos anys i no he oblidat el que em vas fer. Em vas vendre, em vas entregar a la policia i em vas prendre el meu fill. Ha arribat l’hora de tornar-ho. Si vols recuperar el teu fill ja saps on trobar-me. Vine sol i no portis res o en Max en patirà les conseqüències. Per descomptat, no avisis la policia. Jane”.

            -El seu antic pis... -Pensa en Dick.

En Dick agafa el cotxe i surt corrent cap al pis on tantes nits hi havia passat en els primers mesos amb la Jane. Aparca el cotxe davant de casa i puja les escales de l’antic edifici, un quart sense ascensor. Arriba esbufegant i veu la porta mig oberta. Entra temorosament i intenta obrir la llum però no funciona, el pis portava dos anys deshabitat, devien donar de baixa els subministraments.

            -Jane? – Crida. – Jane, on ets? Vinga surt, això no fa gràcia.

Cap resposta. Tot és fosc. Regna el silenci absolut però de sobte sent unes gotes que escatxiguen a algun lloc. Segueix el seu so fins una sala que sembla il·luminada per la llum d’una espelma. Quan hi entra queda mig enlluernat per la claror però distingeix una ombra al mig de la sala.

És el cos d’un nen petit lligat sobre una cadira. Reconeix en Max en mig de la sang. Al terra, descansa la paella amb la que ha estat agredit, per segona vegada. En Dick s’hi atansa corrent per mirar de reanimar-lo però res, no reacciona, sap que està mort. Arrenca a plorar desesperat i tot tacat de sang, agafa la paella amb la ma dreta i l’estampa una vegada i una altra contra el terra fent-la gairebé a miques fins que torna a plorar desconsolat.

De sobte, el desperten uns sorolls a l’entrada del pis, s’aixeca sobresaltat. Sent com s’aproximen unes passes. S’espera a l’habitació amb el que queda de la paella a la mà tota tacada de sang. La sang li vull, vol tornar-li a la Jane el que li ha fet al seu fill. Quan entra a l’habitació, li colpeja tant fort com pot fins que el cos cau estabornit a terra. Quan torna en si s'adona que en realitat no és la Jane, és un agent de policia. L’acompanya un altre agent que redueix en Dick immediatament i, sense perdre temps, demana una ambulància per la ràdio.

Dos mesos després, en Dick declara davant d'un tribunal amb l’agent de policia, la Jane i el seu fill, el Tom, com a acusació. Declaren que la primera pallissa que va rebre en Max ja va ser obra d’en Dick, que quan vivien junts era un costum recórrer a la violència amb el seu fill i amb ells mateixos.

Per la seva banda, la defensa d’en Dick no té fonaments sòlits. La policia no va trobar la nota que suposadament va deixar la Jane a casa seva, la paella i el lloc dels fets tan sols tenien les seves empremtes dactilars, i la Jane es trobava a la presó, així que no havia pogut ser ella la que va assassinar en Max.

En Dick es condemnat a 11 anys de presó per homicidi del seu fill i per agressió a un agent de seguretat, que afortunadament, tan sols va haver de rebre uns quants punts. En Dick continua insistint en què tot ha estat una confabulació però els jutges no el creuen.

La Jane és inculpada surt de la presó i recupera el seu fill Tom que havia estat vivint en centres d’acollida. En Tom considera que va ser una sort que els veïns truquessin a la policia al sentir els crits d’en Max mentre el torturava just uns minuts abans que arribés en Dick. Tot i que ho havia planejat bé, no s’esperava que no li calgués trucar a ell mateix a la policia.

Quatre anys després, la Jane és assassinada pel seu fill. L’arma del crim: Una cassola.