Calma, calma, calma...

Per fi ja el té acabat. Porta sis mesos treballant en aquest article i n’està molt orgullosa. Això sí que és periodisme de veritat, pensa amb orgull. Està a punt de publicar-lo a la web de la seva redacció, una petita revista independent que acostuma parlar de successos banals que a ella li semblen intranscendents, però està convençuda que aquest article produirà un abans i un després.

Se’l mira una darrera vegada a la pantalla de l’ordinador i s’adona que està molt nerviosa. Sap que les conseqüències del que està a punt de fer són imprevisibles i recorda amb ansietat les paraules taxatives de l’Ernest, el seu cap, quan li va dir que estava investigant a l’Arnau Fondedalt per un possible indici de corrupció.

—T’has tornat boja o què et passa? —li va dir amb un to agressiu que mai li havia sentit—. Et prohibeixo que segueixis investigant aquest cas.

—He descobert coses que l’incriminen!

—CALLA! Oblida't immediatament de tot això i busca un altre article. Ens hi va la feina a tots.

La Lídia comprenia el seu temor. Ficar-se amb una persona tan poderosa com el vicepresident del partit polític més important de Catalunya tan sols pot portar turbulències. Després de la reunió amb l’Ernest es va plantejar fer-li cas però ràpidament es va revelar i va decidir continuar l’article en secret. La seva vocació periodística li impedia mirar cap a una altra banda sabent que una persona com l’Arnau Fondedalt, un potencial candidat a presentar-se en els propers anys a la presidència de la Generalitat, ha anat escalant posicions a base de tractes de favor a empreses vinculades a la construcció.

Té l’article al seu davant, tan sols li cal clicar “publicar”. Un cop ho faci no hi haurà marxa enrere. Mou el ratolí, es situa sobre el requadre on hi fica la temorosa paraula, “publicar”. Dubta un segon, respira i finalment... clic.

1 segon, 5 segons, 10 segons, 20 segons, 30 segons. Tot segueix igual, com si res hagués passat. De sobte, una notificació a la pantalla, han compartit la noticia. Una altra notificació, els usuaris estan començant a reaccionar. Es sobresalta quan sent una vibració del mòbil. Només és un whats, pensa. No li fa cas però ràpidament li torna a vibrar. El desbloqueja i mira qui és. Tres converses noves, una d’un número desconegut. Torna a mirar a la pantalla de l’ordinador i no paren d’arribar noves notificacions, la noticia està circulant. Li sona el mòbil, una trucada, és l’Anna, la seva millor amiga. Decideix deixar-lo sonar i desconnecta l’ordinador.

Tot això no li interessa, no li importen les conseqüències. Ella només volia fer justícia a la veritat, missió complerta. Tanca els ulls. Intenta abstraure’s dels seus pensaments. Calma. Calma. Calma.

El so d’unes passes cada cop més fortes li fan obrir els ulls. És l’Ernest que s’aproxima decidit cap al seu despatx.