Una mica més, campió! Ja gairebé ho tens, corre, no afluixis! Aguanta, aguanta... mira, ja es veu la meta, ho tens a tocar, un últim esprint iiiii...
Sí!!!! Final, victòria! He guanyat jo, ho he aconseguit!! Soc el millor, he guanyat, els he guanyat a tots. Soc el més ràpid del món, soc invencible!
I ara, com a guanyador, em quedaré amb el premi! Aquesta fabulosa casa tan calenta i espaiosa és meva i només meva. I vosaltres, perdedors, foteu-vos! Moriu-vos de fred i de gana que és l’únic que us mereixeu per ser tan lents i patètics.
No sé perquè m’he preocupat tant, es veia... es veia clar que jo... que jo guanyaria... Uf, quina soneta m’ha agafat (badalla) ara de sobte. Bé, ja estic instal·lat així que... vaig a... vaig a fer una petita... becaina.
“Aaahhhh”
Què… què passa?... vull descansar una mica més...
“AAAAAAHHHH!”
Què son aquests crits? Ja m’he desvetllat… Òndia! Però… què ha passat aquí? No m’ho puc creure! Està tot canviat i gairebé no hi cabo. La casa s’ha fet petita de cop, m’està esclafant. Déu del cel, necessito trobar una nova llar, i ràpid! Quin disgust… quan vaig arribar aquí tenia molt d’espai, menjar il·limitat, escalfor… No entenc res. Espera, quant temps dec haver dormit? Bé, no cal pensar-hi més, no és pas el primer cop que haig d’emigrar. Amb una mica d’esforç trobaré una casa més gran i més xula que aquesta. Endavant i força, campió!
A veure, on deu ser la sortida? Sembla que per aquí... AI! QUÈ ÉS AIXÒ TANT LLEFISCÓS? QUIN FÀSTIC! El primer que faré quan trobi una casa nova serà netejar-me de cap a peus. Em sembla que allà hi veig una mica de llum... sí, és cap aquí! Carai, que és estret això... no m’hi passa pas el cap. Ho provaré de cul, a veure si puc fer el forat una mica més gran. Uix... ai... mm... no, no puc girar-me. Ho tornaré a provar de cap. Som-hi campió, ja ho tens això. Ara, ara! Sembla que el forat s’obre una miqueta, cada vegada veig més llum. Ja gairebé hi passo... Ui... ui, quin fred! Per què fa aquest fred aquí fora? No sé si vull sortir ara! I si em quedo una mica més?
EEEEEEEEEECCSSSSSSSSSS!!!! QUÈ ÉS AIXÒ? ALGUNA COSA M’ESTÀ TOCANT! ÉS UN GEGANT? M’ESTÀ ESTIRANT PEL CAP, ÉS UNA TRAMPA... M’HE D’ESCAPAR. LLUITA CAMPIÓ, LLUITA! DEMOSTRA-LI QUI ETS! Oh, no... No puc, m’està guanyant, se’m menjarà, estic perdut...
No pot ser! Soc fora, no sé que ha passat... Hi ha molts gegants de color blanc. Un m’agafa en braços i em sacseja... DEIXA’M ANAR, IMBÈCIL! Sembla que no m’entenen, deuen ser éssers poc desenvolupats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada